Tossal, Font d’ Espanya i Saladella Llarga

** 

Ascendint per les faldes de la muntanya del Tossal, zigzaguejant a través del Camí de la Bola, arribem al Corral de la Corona, on el terreny planeja i el camí es bifurca. Un ramal, seguix per la depressió, que poc després es configura, fins al barranc de la Saladella Llarga. L’altre, conduïx a la Font d’Espanya –on raja l’aigua albergada dins d’un antic refugi d’obra- i continua fins a enllaçar amb el barranc de Els Fontanars, per a descendir per la Escalerola i confluir finalment també en la Saladella Llarga.

Sent esta àrea la continuació cap a l’Est de la zona descrita en el punt anterior, les característiques geològiques que presenta són molt similars, i apareixen, per això, tant materials cretàcics com del *keuper.

Esta zona és pròdiga en *surgencias d’aigua. A la ja referida Font d’Espanya s’unix la Font de Gocha, i aigües amunt del Barranc dels Fontanars, la Font de la Carrasca. Però el més significatiu és que, ja en la Saladella Llarga, torna a aparéixer l’aigua salada a poca distància d’un altre brollador d’aigua dolça.

Efectivament, el corrent d’aigua que discorre i s’entolla al llarg d’este barranc, es nodrix del concurs de dos brolladors: un dolç, en el vessant Este, als peus de La Penya, i, enfront d’este, a curta distància del mateix i en la part oposada del barranc, un altre salat. El brollador dolç sorgix de les calcàries de cretàcic, i el salat, dels materials *yesíferos del triàsic. D’ací el nom de Saladella Llarga: font d’aiguasal situada a més llarga distància de la població que l’altra Saladella .

Pel que fa a la vegetació, és la típica d’estes zones montuoses, destacant els *lentiscares*, que són especialment abundants, així com alguns *modroñales* en uns certs punts. En els barrancs humits de l’àrea encara es conserven pins de considerable grandària, coberts per heura i altres espècies grimpadores; i en els llocs de major humitat apareixen també comunitats *edafófilas tipus *adelfares.

La fauna és també l’habitual, però destaquen alguns exemplars d’àguila de panxa blanca que nidifiquen per estos *lares*, la qual cosa ja de per si mateix conferix un especial valor ecològic a l’àrea.

Des del punt de vista paleontològic, mereix destacar-se un jaciment de fòssils d’ostres gegants a banda i banda del camí de la Font d’Espanya; i des de la perspectiva arqueològica destaca l’assentament de l’Edat del Bronze situat sobre la cresta del Tossal.

A nivell paisagístic la zona presenta unes panoràmiques excepcionals.