Museu Arqueològic
La creació del Museu Arqueològic Municipal de Vallada va ser aprovada en la sessió del Ple de la Corporació Municipal de 8 de juliol de l’any 1969, però el museu no tindrà un edifici propi fins a 1978, any en què seria inaugurat per Domingo Fletcher Valls, director del SIP de la Diputació de València. Així mateix, l’any 1997 va ser reconegut per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, com a Col·lecció Museogràfica Permanent.
L’històric immoble que alberga el museu va ser en el moment de la seua construcció Almodí Municipal i seria finalitzat l’any 1789 sota el regnat de Carles IV, com consta en la façana de l’edifici. està situat a esquena del temple parroquial, en la zona antiga de la població, que es caracteritza pel traçat medieval dels seus carrers i places.
Els materials arqueològics conservats abasten una àmplia cronologia (Paleolític, Eneolítico, Bronze, Ibèric, Romà, Medieval Islàmic, Medieval Cristià i Època Moderna) i procedixen de diversos jaciments, entre els quals caldria destacar:
La Cova dels Mosseguellos, en la qual s’han descobert pintures parietals, així com plaquetes pintades i gravades, localitzant-se nivells intactes del Paleolític Superior.
La Cova del Cavall, de la qual procedix, entre altres materials, una magnífica punta de fletxa d’aleta i pedunculada.
La Cova Santa, un enterrament col·lectiu de l’etapa de transició del Eneolític al Bronze, en el qual s’han recuperat diversos materials arqueològics, dels quals cal destacar un fragment de got campaniforme, botons d’os amb perforació en V, una punta de *pamela* i abundant indústria lítica.
Diversos poblats de l’Edat del Bronze, en els quals s’han trobat, entre altres materials, olles globulars, dents de falç, braçalets d’arquer i un molí *barquiforme*.
Els Horts, un jaciment d’època romana d’àmplia cronologia (S. II a. C. – S. VI d. C.), que probablement suposaria el naixement del nucli habitat que donaria origen a l’actual població.
I es castell, del qual es conserven diferents bases de *ataifor* decorats en blava turquesa, així com ceràmica decorada en verd manganés.
D’esta manera, podem veure que els períodes culturals apuntats estan perfectament representats pels diversos materials conservats, del que, no obstant això, caldria destacar una important col·lecció de puntes de fletxa de sílex, una xicoteta mostra de monedes de bronze romanes, una àmfora que correspon a la forma 2/4 segons la taula de *Dressel*, recuperada en perfecte estat de conservació en la campanya arqueològica de 1989, un molí circular de pedra de Els Horts, diverses olles i atuells de l’Edat de Bronze procedents de diferents poblats; així com un gran nombre de peces d’interés de cada un d’estos períodes. Finalment, cal destacar la col·lecció de bols dels segles XVIII i XIX procedents de l’església parroquial.
