Saladella, Penyò i «corda del castell»
Sortejant el riu d’aiguasal, el sender ens condueix fins la Penya l’Àguila: dos *ciclòpeos* blocs de pedra calcàrea que s’alcen imponents, a semblança de les Tables de la Llei que baixarà Moisés del Sinaí escrites pel dit de Dèu; o potser a imitació d’un llibre obert on desxifrar els secrets que tanca aquest enigmàtic racó tan grat a la vista. La senda es torna ara empinada i serpentejant, i ens col.loca sobre aquestes impresionants roques i als peus del majestuós i emblemàtic Penyó que s’esmola altiu i vigilant, convertit en símbol i referència dels valladins. El camí bordeja les faldes del colós penyasc i ens condueix per la vessant del Barranc del Pou, estret i profund, deixant a l’altre costat la Lloma del Pedregal o Solana del Castell i, a la vora del precipici, las runes del vell baluard musulmà. La senda continúa el seu ascens i ens porta a uns xicotets camps de cultiu. Allí el camí es converteix en carril i es divideix. Un ramal conduix a la Font d’Arnau i a Els Campellets, i l’altre segueix rodejant la vessant i ens sitúa a l’altre costat del Penyó, des d’on conflueix la rambla d’Els Brolladors amb Els Clots i el Túnel del Sumidor. Per a pujar al Penyó cal fer-ho des de la seua esquena . La seua potència i altivesa no consentiríen altre accés per a arribar a la cúspide, on la pedra núa es converteix en el llaura i calvari que sostenta la creu de ferro que alçaren els valladins en 1949.
Des del punt de vista geomorfològic, aquesta zona d’interés natural es convertix en un exemple típic del paisatge* karstic*, format per la presència d’ aigües subterrànies permanents que apareixen en els Brolladors, Túnel del Sumidor i Saladella, per a desembocar en el riu Cànyoles.
Este *karst* actúa sobre dos tipus de materials diferents: les calcàries cretàciques i els algeps del *keuper*, conferint al paisatge un caràcter molt particular , presentant formes molt típiques, tant macroscòpiques com microscòpiques. D’aquesta manera, es descobreixen al lloc *lapiaces* , simes, dolines, sumidors i surgencies, sent habituals els enfonsaments i enderrocaments del terreny, com fàcilment s’aprecien en les vessants del barranc de la Saladella.
De entre aquestos accidents geogràfics destaca el Túnel del Sumidor, les surgencies dels Brolladors i la Saladella; i les *dolines* o depresions tancades de forma circular –els coneguts Clots- que es prodiguen aigües baix dels Brolladors; així com altres estructures macroscòpiques, com el Penyò o la Penya l’Àguila, i nombroses coves i cavitats calcàrees.
Menció especial mereix la singularitad del mitjà acuàtic: les aigües que emergixen en les surgencies dels Brolladors son dolces, com també ho son les que discorren pel Túnel del Sumidor; però, no obstant això, al aflorar a la superficie a través del manantial de la Saladella, es tornen salades. Aquesta salinitat , superior alss 40 grams por litre, aconsegueix valors més elevats que l’aigua de la mar, i és degut a la presència de algeps i d’una làmina salina de *halita* entre el túnel i la font.
El terme Saladella va evolucionar amb els segles a Salaella i, més recentement, a Saraella, que es com comúnment es dit aquest manantial d’aigua salada, que dona nom, també, al barranc que la conduix fins el riu, i que no es altra cosa que un diminutiu de l’adjetiu femení sustantivizat salada.
El eix hidrogràfic format pels Brolladors, Túnel del Sumidor i Font de la Saladella, possibilita l’aparició d’una morfología subterránia molt pintoresca, que dona lloc a formació d’una cavitat d’enorme valor espeleològic, no de bades es considerada la cova més profunda del món entre las desenrotllades en algeps.
En paraules de Miguel Ángel Muñoz, “El Túnel del Sumidor és una cavitat que presenta un desnivell provisional de 205 m, en un recorregut d’aproximadament 1.300 m, el que la convertix en una de las cavitats más profundes del món de las desenrotllades en algeps». La entrada del Túnel es troba en una xicoteta depresió en la capçalera del barranc del Penyó, junt al propi llit. L’entrada dividix al Túnel en dos parts, una aigües amunt i, altra, aigües a baix. El recorregut del riu aigües amunt es d’uns 500 m, i riu a baix al voltant de 800 m. El tram superior està orientat en direcció SE, i l’inferior en direcció NE, seguint la vessant del rierol. Descriurem la cavitat amb detalla, donada la importancia a nivell mondial que té ésta cavitat…
a) Tram superior.
S’inicia amb un recorregut d’uns 50 m amb una amplaria aproximada de 2’5-4 m i una altura que oscil.la entre 1’5 y 10 m, estant ocupat pel rierol, parcial o totalment, amb una profunditat entre pocs cm i més de 1 m. Al final d’aquest tram es poden apreciar processos de formació de estalagmites. Continúa amb altre de amplaria de 3 m i entre 2’5-12 m [d’ altura]. Al terme d’aquest tram apareixen alguns orificis en el sostre de la cavidat que comuniquen amb la Sala Cavanilles. Seguix el Túnel amb uns 60 m d’aspecte similar al anterior i algo més estret (2 m). El més important d’aquest tram son els nombrosos camvis d’adreça que presenta. Al final, per la paret esquerra es pot ascendir a las sales superiors de la cavitat.
En el piso superior (llit antic), la marxa la efectuem en direcció contraria a la que veníem, es a dir , aigües abaix. Seguidament trobarem una galería, la Galería Superior, d’uns 8 m de ample, 40 de longitut i 2 d’altura. Desemboca en la sala *Bancobao*, de 20 m de llarga i 7-8 m d ‘altura, presentant desnivells bruscos i on al final apareixen orificis de comunicació amb el llit actual. En el extrem NE d’aquesta sala apareix una gatera de 32 m de recorregut que conduix a la Sala Cavanilles. Esta sala medix uns 15 m. El accés es realitza a través d’uns blocs situats en el llit antic, anomenant-se aquest pas, el Pont del Diable.
En la sala Bancobao, al NE, apareix la galería Media de 40 m de llarc on varis pous de comunicació amb el llit actual.
Seguint amb el recorregut actual, aigües amunt, trobem un nou tram més ample, d’ uns 5-7 m. El llit en aquest moment està en la part dreta, sent de 3 m de ample. A continuació, trobem la Sala del Desplome, de 30 m de longitud i fins 8 m de ample amb una altura que pot aconseguir els 10 m.
La part final d’aquest tram s’inicia a la esquerra de la sala del Desplome, en base a la pendent . Ací apareix un pou entre els diferents cants, si descendim por ell uns 3-4 m apareix una gatera que conduix a un laminador de 7 m de largo, 3’5 d’ample i menys de 1 m d’altura. A continuació existixen uns 80 m amb formes més juvenils, camvis bruscos de direcció, sostres molt més baixos, galerías estretes, llit irregular i xicotets sifons. Aquest tram finalitza en una xicoteta galería on es sitúa el sifó inicial. A llarg de tot el tram es detecten nombroses surgencies d’aigua dolça.
b) Tram inferior.
Comença amb un recorregut de 64 m amb nombrosos blocs i diversos desnivells bruscos descendents sent el més important una xicoteta cascada de 2 m. El lit en esta part del Túnel sol ocupar la totalitat de la cavitat. Finalitza en la Sala del Salt, on està la cascada. Siguix un tram de 90 m on s’ observa clarament la alternancia de la erosió i la sedimentació.
Darrere d’aquesta part, se troben dos sifons importants. El primer, el Sifó Sospedra, de 2 m de longitud i un estrenyiment màxim de 50 cm, por on cal passar per a arribar a una xicoteta sala, la Sala CEV de 2 m de amplaria, 5 de llarga i 2 de alta, parcialment inundada, que concluix en el Sifó de Agost, de 3 m de llarg, amb un nivell d’aigua d’unos 50 cm i desemboca en un corredor llarg.
Passats els dos sifons arribem al Corredor Donderis de 65 m amb tres caigudes principals en ell, de 2, 3 i 4 m i nombrosos embassaments de’escassa profunditat. Continúa amb una cascada de 23 m, la Cascada de Llopis, que comunica amb la sala SAR de unos 20 m, a la que siguix altre desnivell de 10 m, continuant per una galería de 150 m que conduix a la Sala Vilanova i Piera de grans dimensions (75x30x20 m), que s’estreny al final en un corredor de 15 m de llarg i 25 d’ alt, la Sala GESBE, d’ací a la Sala CEV Valencia que proseguix per un estret passadís que finalitza en el Sifó Terminal on s’han explorat uns 40 m sense haver-ho depassat.
Pel que fa a la vegetació es referix, contrasta la que presenta la Corda del Castell i Campello, amb una considerable presència de coscollars i pinars –estos últims en procés de recuperació darrere l’ incendi-, i la que pobla la zona de la Saladella, on abunda un matojar amb elements *yesíferos* adaptats a les característiques del sòl. En la Penya de l’Aguila destaca la subunitat *franxinetosum*, i en el Barranc del Pou la aparició d’abundants falagueres, detectant-se així mateix, en las zones más rocoses, abundant flora de caràcter rupícola.
En alguns xarques d’aigua salada que es formen en el llit del barranc de la Saladella, lo més singular es, tal vegada, la presència d’una alga típica de zona *salobres* com es la enteromorpha intestinalis. Aixi mateix, en la boca del túnel del Sumidor apareixen algunes especies de briofitos (molses) de gran interés, com el eurynchium especiosum, fissidens taxifolius, rhynchostegiella tenella, trichostomus crispulum i eucladium verticilatum. Com fauna específica de la zona, destaca la presència en el túnel de ratpenats troglodites.
Dins d’aquesta àrea trobem les ruïnes del Castell Medieval de Vallada, assentat sobre un poblat de la edad del bronze, i existixen abundants jaciments arqueològics, sobretot en les coves que perforen en gran número les seues entranyes, podent citar la Cova Santa, la Cova del Cavall, les Covaxes i la Cova del Carreter.
La zona d’interés natural que delimita l’ entorn de la Saladella, Brolladors i la Corda del Castell,es configura com un espai únic des del punt de vista geomorfològic, espeleològic i paisajístic.
