Riu Canyoles
En el seu discurs pel centre de la vall, el riu Cànyoles travessa d’Oest a Est el terme municipal de Vallada. A les dos riberes del mateix se succeïxen els camps de cultiu que tradicionalment s’han regat de les seues aigües. En condicions normals és l’únic cabal fluvial perenne, la qual cosa li permet mantindre una flora i fauna molt característica. A ell confluïxen els barrancs de *Boquella* i *Tarrassos*, i altres de menor importància, com la *Saladella*, la *Saladella Llarga o el *Barranc del Oms *–estos dos últims ho fan ja en terme de Montesa- , així com xicotetes escorrenties, com, per exemple, el *desaigüador del Bri*.
Dos són els assuts que tallen el llit en el terme municipal de Vallada, per a possibilitar el reg amb les seues aigües: l’Assut de l’Algoleja i l’Assut de Montesa.
L’amplària del llit d’inundació del riu oscil·la, aproximadament, entre 40 i 100 metres, i presenta gran quantitat d’arenes, graves i cudols, fruit de l’erosió, transport i sedimentació. La seua profunditat és escassa i el seu cabal molt variable, donat el caràcter estacional d’este.
En els períodes estivals el llit del riu solia romandre sec en gran part del seu recorregut, ja que, al minvament del seu cabal en esta estació, s’afegia la major demanda de les seues aigües per al reg, la qual cosa produïa que l’aigua quedara concentrada únicament en algunes tolles. Però esta situació ha millorat notablement d’alguns anys a esta part, ja que, hui dia, la major part de la superfície de les terrasses al·luvials del riu s’han convertit en regadiu, utilitzant per a este menester les aigües subterrànies extretes dels pous de *Boquella i la Solana*. Això produïx que les aigües del reg es filtren pel subsol i afluïsquen al llit del riu engrossint el seu cabal. Efecte que afavorix, encara més, el fet de ser el sistema de reg més estés el localitzat per degoteig, amb el que es disminuïx l’evaporació, i la freqüència en la irrigació comporta la contínua humitat del subsol.
En els últims anys, l’aigua del riu, encara que minvada pels rigors estivals, no ha deixat de córrer, cosa que significa una millora de la seua qualitat, màximament quan els abocaments al llit, tant en el terme de Vallada com aigües amunt, estan degudament depurats.
La fauna aquàtica més destacable esta representada pels amfibis i algunes espècies de peixos, com la *madrilla* i el barb, entre altres, així com la carpa, la població de la qual ha augmentat en gran manera en els últims anys. Al llarg de tot el llit, i en grau més alt en l’embassament de l’Assut, destaca hui abundant presència d’aus aquàtiques: *polles d’aigua* i diverses espècies de *anátidas*, entre les quals destaca l’ànec real (*collvert*), a les quals s’unixen altres famílies d’aus vinculades al medi aquàtic com l’agró blau i la garseta blanca, típiques d’estes zones i que fa uns anys no existien. Per contra ha disminuït la població d’amfibis, tal vegada per l’abundant presència d’estes aus. També s’aprecia una notable disminució del cranc americà, introduït farà uns 20 anys i que va arribar a constituir una verdadera plaga.
La vegetació del riu és la típica dels llits fluvials i zones humides, prodigant-se els baladres i canyars, als quals se suma una potent concentració de *tamayar arbustiu*; així com la vegetació aquàtica, representada per la llentilla d’aigua (*pa de granota) i la comunitat de *potamogeton natans* i *groenlandia densa*a les quals caldria afegir el canyís, la *enea* i el jonc.
A la importància ecològica de comptar amb una zona humida d’estes característiques, digna de ser respectada i protegida, s’unix la bellesa paisatgística que oferix el llit del riu Cànyoles i les seues riberes.