TRAM 1 SUR (CAP AMUNT )
Este tram no es pot fer de cap manera sense algú que conega molt bé la cova i els embornals. Nosaltres en esta ocasió comptem amb un guia excepcional, ja que es coneix els embornals perfectament i és un expert en estes aventures. Parle de *Paquito, la trajectòria del qual és molt àmplia en el tema i ens va portar fins al final de la cova en el seu costat sud. El primer tram és fàcil fins que s’arriba a la *gatera, on el túnel s’estreny el just perquè càpia una persona arrossegant-se, a més el molt fang existent fa encara més difícil el trajecte.
Des d’ací al final ja són tot túnels que es creuen d’un costat a un altre, que pugen i baixen passant per una gran sala amb diverses solsides, els túnels estan plens d’aigua i molt fang, per la qual cosa recomane un bon vestit de neopré i a poder ser unes genolleres perquè la majoria del temps s’anirà a la gatzoneta, de genolls o arrossegant-se.
TRAM DOS NORT (CAP AVALL)
Este segon tram dels embornals de Vallada és més humit, ja que des que eixim fins al final l’aigua és present en tot el recorregut. Anem baixant per xicotets *destrepes en els quals cal extremar la precaució per a evitar caigudes, passant per xicotets túnels i tolles a vegades fins a la cintura fins a arribar al sifó on ens haurem de banyar completament, ja que només passa per damunt de l’aigua el nas i el casc.
Passat el sifó recorrem fins i tot uns 50 m fins a arribar al *destrepe, d’ara en avant ja farà falta tot el material, puny d’ascensió, *croll, stop, cordinos cintes expresses i cordes.
Esta primera vertical és d’uns 25 m completament desplomats fins a arribar a la gran sala on l’aigua cau com si estiguera plovent, seguim la progressió i arribem a un 2 *destrepe no desplomat d’uns 5 m arribant a un xicotet repeu d’on sale l’últim de 15 m.
Baixat este 3 *destrepe arribem a una sala amb xicoteta progressió en recte d’uns 15 m, donarem la volta formant una O i continuarem baixant passant per xicotetes sales fins a arribar a un fort pendent d’un 35-40 per 100 que ens portara a l’última sala dels embornals, només ens queda admirar tota la bellesa que vam veure i tornar arrere perquè ens queda el més dur de la visita, la pujada dels *destrepes, la volta és més fàcil, ja que pujar els xicotets regruixos és més fàcil que baixar-los.
Passem una vesprada completa i fresca, ja que l’ambient en l’exterior rondaven els 41 graus eixint dels embornals de Vallada sobre les 20,45.
En una primera visita realitzada per 7 membres del *CEO d’Ontinyent el 10/12/2012 vam fer les dos parts fins als *destrepes tornant el 10/08/2012 2 membres amb tot l’equip per a realitzar tot el recorregut.
IMPORTANT: Es prega a tothom que entre en una cova, cuide i respecte l’entorn i les formacions naturals, ja que una xicoteta mostra que tarda anys a produir-se costa un segon trencar-la.
- Dificultad 70%
- Tiempo 60%
*Track realitzat amb GPS. La visita als embornals de Vallada es troba entre les activitats realitzades per membres del Centre Excursionista d’Ontinyent. Es tracta d’una eixida poc comuna, perquè inclou endinsar-se en una cova. Esta és una tasca i una aventura difícil i complicada per un terreny hostil i que no coneixem, recomane que no es faça esta activitat a la lleugera perquè és més perillosa del que molta gent es cree.
Nosaltres recorrerem els embornals de Vallada en els seus dos vessants, cap amunt, un tram molt complicat pels seus estrets túnels i la quantitat de fang existent i el seu vessant cap a barrada, amb més aigua i 3 *destrepes en vertical de 25,5 i 15 m, fent falta ja tot el material d’espeleologia per a arribar fins al final.
- Dificultad 30%
- Tiempo 60%