Casa de la Por
Un dels edificis més emblemàtics de Vallada és, sens dubte, la Casa de la Por; i ja no tant per la denominació en què encara hui és coneguda –l’origen de la qual ningú no arriba a explicar– per tractar-se d’un bell exemple d’habitatge de les classes acomodades del segle XVIII. La Casa de la Por és un edifici de tres plantes –l’última de les quals destinada a golfa– i un soterrani o cova per a dipòsit d’aliments amb ventilació des del carrer. En la seua àmplia façana existeix una porta de grans dimensions –per a permetre folgadament l’entrada dels carros– que es troba flanquejada per dos finestrals, adornats antigament amb balcons i protegits actualment amb reixes de ferro. Una forta cantonada de pedra picada, amb el seu axamfranat cantó, mostra el seu capitell a l’altura del primer pis, i continua travant carreus quasi fins a la teulada. La planta noble s’obri al carrer a través de tres grans balcons, perfectament alineats amb els buits inferiors, i un quart balcó d’idèntica factura obert en la paret lateral. La planta superior ofereix tres finestres i, sobre elles, una pronunciada volada que sustenta la teulada. L’edifici va pertànyer a la senyora Maria Tortosa Alonso de Medina, la qual en 1924 ordenava en el seu testament la creació de la fundació piadosa que porta el seu nom, entre els béns de la qual va quedar inclòs aquest immoble. La Casa de la Por va estar destinada a diferents activitats, entre d’altres, la de ser acadèmia de la Banda de Música de la Societat Protectora Musical, però va arribar a tal punt de ruïna que se’n temia la pèrdua. L’any 1994 la Fundació Maria Tortosa Alonso va fer donació de l’edifici a l’Ajuntament, amb la condició que fora destinada a Casa de la Cultura, i és aquesta l’activitat a què hui està dedicada la Casa de la Por, després de la restauració integral d’aquesta, que va quedar inaugurada el 10 de febrer de 1996.
