Capella del Jutge Diví
A causa dels terratrémols de l’any 1748 que se succeïen amb major o menor intensitat des del 23 de març, dia en què es va desplomar el castell de Montesa, les persones que habitaven Vallada passaven les nits al ras o en improvisades tendes de campanya, temorosos de quedar atrapats a les seues cases davant del perill d’esfondrament. A poqueta nit del dia 2 d’abril es van repetir els tremolors amb tanta vehemència que una de les agulles de la façana de l’església es precipitava en el buit i destrossava en la seua caiguda la peanya de la font de sant Bartolomé. L’endemà els experts valoraren els danys que presentava el temple parroquial i, vist que amenaçava ruïna, es determinava que aquell mateix dia quedara traslladat el Santíssim Sagrament i les relíquies de l’església a una capella de fusta improvisada en l’era de Benito Sáez, als afores de la població.
En aquest lloc va romandre el Santíssim durant 7 mesos, fins que es va entendre que havia passat el perill i es van fer a l’església les reparacions convenients, i en aquest temps era triada la Mare de Déu de Gràcia com a patrona i advocada davant dels terratrémols.
Poc després, agraïts els valladins i les valladines per no haver patit cap desgràcia personal, com sí que va ocórrer a Montesa, van santificar el lloc on havien conservat les Sagrades Formes, i hi van erigir l’ermita que van denominar El Diví Jutge.
Es tracta d’un edifici de set metres de longitud per altres tants de latitud, amb planta de creu grega, però amb els braços laterals i l’absis en línia corba. I aquesta rematada per una cúpula central sense llanterna.
A la dreta de l’edifici, segons es mira la façana, estava l’estança de l’ermità, que va ser utilitzada com a asil o refugi de malalts pobres després de l’enfonsament de l’antic hospital del carrer de sant Vicent en 1847. A l’esquerra de l’ermita es va traslladar el cementeri en la segona meitat del segle XVIII, per la qual cosa la capella va ser destinada a la vela de cadàvers i la recitació de l’ofici de difunts. En 1850 era edificat l’actual cementeri municipal, i sobre l’antic es va alçar, a la fi del segle XIX, un nou asil o hospital que no va poder concloure’s per falta de recursos. No obstant això, el costum de conduir els cadàvers a aquesta capella, abans de ser soterrats, va perdurar fins a l’últim terç del segle XX.
Des d’aquesta ermita ix cada any la processó de les palmes el Diumenge de Rams, i se celebra la festa de santa Rita, sant Antoni de Pàdua i el mes de Maria.
